Ús dels blogs en els processos d'ensenyament-aprenentatge

Algú ha fet el Camino de Santiago?
Si l'heu fet, quants quilòmetres vau caminar? Des d'on vau sortir i fins on vau arribar?
Que us ha quedat d'aquella experiència?

Jo el vaig fer aquest estiu passat, vaig caminar 202 km; vaig sortir de Ponferrada fins a Santiago. El vaig fer sola, però no vaig estar sola desde el segon dia. Vaig conèixer molta gent (quasi el millor del camino, la gent), l'experiència va ser molt enrriquidora, de superació, d'esforç, d'aprendre les teves limitacions, les dels altres...Me n'hi enrrecordo molt. També ho vaig passar malament (tendinitis, ampolles, matinar...)És algo que s'ha de fer un cop a la vida.

Us passo el testimoni a tots ja que és un tema molt obert i desconec qui ha fet el camino o no, però per practicar lo dels enlaces, li passo més concretament a:

gemma pons

roger garcia
montse mateu

El weblog és una eina molt pragmàtica i propera a tothom amb uns mínims de coneixements sobre tecnologia digital.

En un blog trobem la necessitat d'un discurs elaborat i estructurat que fomentarà la claretat del que volem comunicar i en conseqüència el feed-back i el desig per comunicar-se i interrelacionar-se de la resta de participants.

Estem parlant d'un sistema molt eficaç i proper a l'alumne que pot encaminar als estudiants a assolir continguts sobre escriptura, entre d'altres, que possiblement segons els mètodes tradicionals careixen de total interès per aquest/a. Cal oferir espais motivadors en els que puguin escriure, ja que la forma d'expressió canvia a mida que evoluciona la tecnologia.

Les aules estan plenes d'estudiants amb dificultats per llegir i escriure i que si ho fan és per obligació, sense sentir-se reflectits ni identificats amb allò que llegeixen i que els ofereix l'escola. Per tant, l'objectiu principal es centraria en aconseguir un ús significatiu de la lectura en la vida quotidiana de l'alumne/a.

Els estudiants, en un blog expresaran idees que normalment no les compartirien; d'aquí l'opció del caràcter públic o privat del blog.

Els diaris electrònics contenen publicacions multimedia i una nova forma d'involucrar a l'estudiant, en definitiva.

Els blogs ofereixen un espai per escriure i un espai per interactuar en el foro, discutir i fer comentaris; i sense adonar-se, s'està treballant diverses habilitats com el llenguatge clarificador i concís, la precisió d'idees, el compartir i acceptar els diversos comentaris i feed-backs per part dels participants del blog, la capacitat d'interactuar, comunicar-se i participar.

L'element clau de tot això radica en la capacitat de motivar a l'alumne (ja sigui a través d'uns recursos o d'uns altres), per trobar la millor manera de reforçar la lectura i l'escriptura a la classe; i això es pot aconseguir amb l'ús dels blogs en els diferents processos d'ensenyament-aprenentatge, ja que aquests combinen imatges, sons, text escrit i aconsegueix captar a través de la motivació, a aquells alumnes amb més dificultats en els seus propis processos d'aprenentatge.

Estem parlant en definitiva, de noves opcions/possibilitats i eines futures que fomentaran aspectes tant importants en els processos educatius com és la comunicació i la interacció social.

En aquesta última dècada en que apareixen els blogs com a mitjans de comunicació i com a eines per a afavorir els diferents processos d'ensenyament-aprenentatge amb tots els seus nivells i amb el que això implica, s'ha obert tot un ventall de possibilitats que complementen els mètodes presencials amb els que majoritàriament s'ha treballat fins el moment.

Tiscar Lara parla de que els weblogs poden adaptar-se a qualsevol disciplina, nivell educatiu i metodologia docent segons la pedagogia constructivista. Això ens obra un munt de possibilitats en el sentit de que podem aconseguir que un alumne mancat d'interés per tots aquells continguts implantats al currículum escolar, assoleixi una sèrie de coneixements que li seràn útils per tot el seu cicle vital (i no sols a l'espai de l'aula), a partir d'una metodologia més motivadora.En relació a això, la pedagogia constructivista fa referència als blogs com a mitjans personal i propis de l'alumne.

Estem parlant d'un mètode que propicia la interacció social i la comunicació, així com la capacitat crítica i l'autoexigència, d'entre d'altres valors.A més a més, no és una eina difícil d'assimilar i que es pot fer servir amb l'adquisició de coneixements bàsics sobre tecnologia digital.L'educació té el paper de propiciar l'alfabetització digital dels ciutadans per fer un ús lliure i responsable del recursos de la red.

Un altre aspecte que varia amb aquesta eina referent als processos educatius més tradicionals a l'aula, és que el/la professor/a adopta un paper de mediador/a, facilitant els intruments necessaris per a que l'alumne/a contrueixi el seu propi coneixement, i no que es limiti a rebre informació per part de l'educador/a sense transformar-la en coneixement. Per exemple, el/la professor/a pot proporcionar un text i a partir d'aquest, l'alumne/a treurà les seves pròpies conclusions i construirà conjuntament el coneixement a partir del blog. S'estableix una relació de socialització i comunicació més distesa i horitzontal entre el/la professor/a i l'alumne.

Un element clau és que és una eina molt motivadora i que funciona a partir de l'interés de l'alumne, amb la qual cosa es dona amb més facilitat l'assoliment de processos i continguts, així com la pròpia construcció del coneixement.

Estem parlant d'una nova realitat social que permet gestionar i seleccionar el descontrolat volum d'informació que ens arriba.

També estem parlant d'un discurs més organitzat i estructurat que propicia els processos de comunicació, de socialització, d'interactivitat amb la presència d'un feed-back per part de la resta de participants del blog. L'alumne fa una recerca, llegeix, selecciona, interpreta i construeix a partir de tot això.

Com hem fet referència al principi del post, els weblogs ocupen un espai intermig entre l'ensenyament presencial i els sistemes de e-learning.

Estem davant d'una nova metodologia que pot ajudar a experimentar sobre nous models educatius.

He de dir que per a mi, el sol fet del terme "blog" m'era totalment desconegut. Així com d'altres eines que poden aplicar-se als processos d'ensenyament-aprenentatge, com poden ser els wikis, els foros etc, sí ho havia treballat i n'estava informada, de lo que era un blog o un weblog i que podia tenir aplicacions en l'àmbit de l'educació, no era un aspecte del qual n'estigués al corrent.

El fet de treballar els blogs com a eines que poden contribuir a la construcció del coneixement, ha fet que a partir d'aquest semestre, tingui una capacitat que abans no tenia per detectar per exemple, quan estic llegint un diari, la quantitat de blogs que en surten publicats o quan consulto internet que em succeeixi el mateix. En definitiva, tot això ha contribuit a estar-ne més informada, a trobar-hi noves utilitats i a reflexionar sobre nous plantejaments en el nostre camp d'intervenció. S'obren moltes vies i possibilitats de treball.

Per mi, el handicap que hi trobo en tot això és la manca de temps per anar actualitzant el blog si sobretot en faig un ús personal.